guagua

es
ca
Change language
Translating...
autobús, autocar, nadó, lactant, andròmina
Cerca idioma
/ˈɡwaɡwa/
Add to My Dictionary
In My Dictionary
+1
Un nom molt regional la referència quotidiana del qual depèn del lloc i la situació.

Exemples

  • El guagua no deja de llorar porque tiene hambre.
    El nadó no para de plorar perquè té gana.
  • La guagua de vidrio estaba sobre la mesa.
    La gerra de vidre era sobre la taula.
  • El agricultor trató el árbol contra la guagua.
    El pagès va tractar l’arbre contra la plaga.
  • La panadera dio forma de niño a cada guagua.
    La fornera va donar forma d’infant a cada pa.
  • Guardaban el agua en una guagua grande.
    Guardaven l’aigua en una gerra gran.

Paraules similars

nimiedad
garrafa
bagatela
tantawawa
colectivo
crío
insecto
cántaro
nadería
bus

Significats

Autobús a les Canàries i regions atlàntiques

noun
transport
neutral
A les Canàries, les Antilles, Guatemala, Guinea Equatorial i varietats properes, autobús o autocar que transporta passatgers en una ruta fixa o contractada.

Exemples

  • En Tenerife tomamos la guagua hasta la playa.
    A Tenerife vam agafar l’autobús fins a la platja.
  • La guagua de La Habana venía llena.
    L’autobús de l’Havana anava ple.
  • ¿A qué hora pasa la última guagua?
    A quina hora passa l’últim autobús?
  • Alquilaron una guagua para la excursión escolar.
    Van llogar un autocar per a l’excursió escolar.
  • En Puerto Rico subimos a la guagua frente a la plaza.
    A Puerto Rico vam pujar a l’autobús davant de la plaça.

Paraules similars

Nadó als Andes i Xile

noun
family
informal
A Xile i diverses regions andines, nadó o infant molt petit, usat per a qualsevol sexe i habitual en la parla familiar.

Exemples

  • La guagua se quedó dormida en brazos de su madre.
    El nadó es va adormir als braços de la mare.
  • En Chile prepararon la pieza para la guagua.
    A Xile van preparar l’habitació per al nadó.
  • El guagua no deja de llorar porque tiene hambre.
    El nadó no para de plorar perquè té gana.
  • La médica examinó a la guagua recién nacida.
    La metgessa va examinar el nadó acabat de néixer.
  • En Ecuador toda la familia fue a conocer a la guagua.
    A l’Equador tota la família va anar a conèixer el nadó.

Paraules similars

Cosa trivial o objecte sense valor

noun
everyday
neutral
Una cosa petita i poc important, de vegades un objecte barat o un assumpte menor.

Exemples

  • No gastes el sueldo en guaguas sin valor.
    No gastis el sou en andròmines sense valor.
  • Me regaló una guagua, pero agradecí el gesto.
    Em va regalar una coseta, però vaig agrair el gest.
  • Esa discusión empezó por una guagua.
    La discussió va començar per una fotesa.
  • La caja estaba llena de guaguas antiguas.
    La capsa era plena d’andròmines antigues.
  • No perdamos tiempo con guaguas.
    No perdem temps amb foteses.

Paraules similars

Plaga vegetal a Cuba i la República Dominicana

noun
agriculture
neutral
A Cuba i la República Dominicana, nom general de diversos insectes petits i pàl·lids que ataquen plantes, especialment els cítrics.

Exemples

  • La guagua cubrió de puntos blancos las hojas del naranjo.
    Els insectes van cobrir de punts blancs les fulles del taronger.
  • En Cuba vigilan la guagua que ataca los cítricos.
    A Cuba vigilen la plaga que ataca els cítrics.
  • La plaga de guaguas dañó varias plantas.
    La infestació d’insectes va malmetre diverses plantes.
  • El agricultor trató el árbol contra la guagua.
    El pagès va tractar l’arbre contra la plaga.
  • Las guaguas se extendieron por el huerto.
    Els insectes es van estendre per l’hort.

Paraules similars

Pa dolç amb forma d’infant a l’Equador i el Perú

noun
food
neutral
A l’Equador i el Perú, pa dolç amb forma d’infant, sovint decorat, que es prepara tradicionalment per a celebracions commemoratives.

Exemples

  • En Ecuador decoraron una guagua de pan con colores.
    A l’Equador van decorar amb colors un pa dolç amb forma d’infant.
  • Compramos guaguas para la celebración de Difuntos.
    Vam comprar pans dolços amb forma d’infant per a la celebració dels Difunts.
  • La panadera dio forma de niño a cada guagua.
    La fornera va donar forma d’infant a cada pa.
  • En Perú compartieron una guagua dulce con la familia.
    Al Perú van compartir un pa dolç amb forma d’infant amb la família.
  • Las guaguas salieron doradas del horno.
    Els pans van sortir daurats del forn.

Paraules similars

Gerra gran a Xile

noun
household
neutral
A Xile, recipient o gerra gran que serveix per guardar i abocar aigua o un altre líquid.

Exemples

  • En Chile llenaron la guagua con agua fresca.
    A Xile van omplir la gerra amb aigua fresca.
  • La guagua de vidrio estaba sobre la mesa.
    La gerra de vidre era sobre la taula.
  • Trae la guagua para servir la bebida.
    Porta la gerra per servir la beguda.
  • El asa de la guagua se rompió.
    La nansa de la gerra es va trencar.
  • Guardaban el agua en una guagua grande.
    Guardaven l’aigua en una gerra gran.

Paraules similars

Etimologia

El sentit de nadó prové del quítxua wawa, «lactant». L’origen dels sentits d’autobús i cosa trivial és discutit, amb propostes com la imitació d’un clàxon i l’anglès wagon.

Preguntes freqüents

Què significa guagua?

Segons la regió, guagua pot ser un autobús, un nadó, una cosa trivial, una plaga, un pa dolç figurat o una gerra gran.

On significa guagua «autobús»?

És habitual a les Canàries i en parts del Carib, i també es documenta a Guatemala i Guinea Equatorial.

On significa guagua «nadó»?

S’usa a Xile i en diverses regions andines, incloses zones de l’Argentina, Bolívia, Colòmbia, l’Equador i el Perú.

Guagua és masculina o femenina?

Normalment és femenina. A l’Equador, en el sentit de nadó també pot concordar en masculí o femení segons el sexe.

Quin és el plural de guagua?

El plural regular és guaguas.

Com es distingeixen els sentits d’autobús i nadó?

La regió i el context ho aclareixen, com tomar la guagua per al transport i la guagua recién nacida per a un nadó.

Comments & contributions

Know this word from another angle? Add a correction, a nuance, or a usage note. New posts go public after a quick review.
Posting as a guest · Sign in
No comments yet. Be the first to add one.
Look up word or phrase...